ESQUERRA DE L'EIXAMPLE

  BARRI ANTIGA I NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE

El barri de l'esquerra de l'eixample és el que vaig néixer i sempre he viscut. Ara fa un temps el van dividir en dos la nova esquerra de l'eixample i l'antiga esquerra de l'eixample. Us adjunto la història de cadascun.

HISTÒRIA ANTIGA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE 

El nucli original de l'Antiga Esquerra de l'Eixample el formen la parròquia de Sant Josep Oriol, entre els carrers de la Diputació i d'Urgell, i l'edifici de la Universitat de Barcelona (UB) fet en estil neoromànic el 1882 per l'arquitecte Elies Rogent.

A partir d'aquest conjunt inicial, el barri es va desenvolupar per damunt de les vies del ferrocarril(MZA), al voltant del nucli del Ninot, que va néixer a la dècada dels vuitanta del segle XIX a redós d'una popular taverna. Aquest establiment tenia com a element decoratiu un ninot, que va acabar donant nom a tota la zona de restauració i entreteniment que se situava al voltant d'un mercat a l'aire lliure, antecedent directe de l'actual mercat municipal que es va aixecar l'any 1931.

La creació de l'Hospital Clínic i la Facultat de Medicina el 1907, i la del Mercat del Ninot el 1935, van servir per potenciar la zona i per atraure promotors interessats en la construcció d'habitatges, especialment a partir dels anys trenta, amb estils diferents i destinats principalment a les classes mitjanes.

El soterrament de les vies del tren que passaven pel carrer d’Aragó i l'avinguda de Roma va permetre que als anys trenta del segle XX es comencés a edificar habitatges adreçats a la classe mitjana.

De la seva història més recent destaca la renovació integral del carrer d’Enric Granados, el qual ha esdevingut un eix cívic que ha reactivat el teixit comercial i de restauració de la zona. També cal remarcar la reforma integral del Mercat del Ninot i l'enderrocament de l'antiga caserna de bombers.

                         Pixabay License - Gratis para usos comerciales - 

                            No es necesario reconocimiento

                            Tipo de imagenJPG Resolución3102×2352

                            Publicado 6 de Enero de 2020 Vistas1543 Descargas592

HISTÒRIA NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE

La Nova Esquerra de l'Eixample, a banda de les tres grans peces de Can Batlló (actual Escola Industrial), la Model i l'Escorxador (actual parc de Joan Miró), no va començar la seva urbanització i edificació amb força fins als anys trenta del segle XX. La presència del ferrocarril i de la fàbrica Batlló va fer que fins que aquesta va tancar, el 1910, no es pogués crear un traçat urbà desenvolupat.

Fins als anys 1972-1973 no es van soterrar les vies del tren i alguns dels edificis del barri es van haver d'enderrocar per construir-hi l'avinguda Diagonal.

Fins aleshores estava format majoritàriament per conjunts dispersos de barraques ocupades per gent que venia a treballar a les obres de l'Exposició del 1929, una situació quasi rural que, en certes zones, es va mantenir fins a la postguerra. Però amb la transformació de l’antiga fàbrica en Escola Industrial el 1910, es va iniciar el procés de modernització de la zona.

Com a element urbà destacable des del punt de vista històric, s'ha d’esmentar l'escorxador municipal, inaugurat el 1892. Va funcionar fins al 1979, any en què el solar es va destinar a parc, com ja havia previst Cerdà. Aquest parc es va inaugurar el 1983, amb l'escultura de Miró Dona i ocell com a peça emblemàtica. Un altre edifici remarcable és la Casa Golferichs (1901), creada com a escola religiosa i avui centre cívic, després d'haver estat salvada de l'enderroc, el 1972, per la pressió popular.

El Centre Penitenciari d'Homes La Model va ser el primer edifici de Barcelona construït expressament per fer la funció de presó (1904) i segueix el model arquitectònic de panòptic dissenyat pel filòsof Jeremy Bentham.

Informació obtinguda de la web de l'ajuntament de Barcelona, aquest és l'enllaç

Rosa Ferrer

Competic 2 Matí - Curs 2022-2023